KUALA LUMPUR – Malàisia està fent un canvi decisiu en la seva futura combinació energètica, equilibrant el desenvolupament econòmic amb la sostenibilitat ambiental. En el passat, el país depenia gairebé exclusivament del carbó com a combustible per a la generació d'energia, però ara està invertint uns 30.000 milions de RM en una combinació de combustibles que incloïa l'energia solar, així com el gas natural. Això és especialment important per a la tercera-economia més gran del sud-est asiàtic, tal com es descriu al full de ruta nacional de transició energètica (NETR).
El carbó ha estat fonamental per a la seguretat energètica de Malàisia durant dècades, ja que ha estat una font barata i fiable de generació de càrrega base. No obstant això, el cost ambiental és ara inabastable. El sector elèctric és una font important d'emissions de gasos d'efecte hivernacle del país i la pressió global per a la descarbonització augmenta. Amb aquesta finalitat, el govern de Malàisia s'ha marcat objectius ambiciosos; inclòs el compromís d'aconseguir-zero emissions netes de gasos d'efecte hivernacle l'any 2050 i d'augmentar la quota d'energies renovables de la capacitat instal·lada fins al 70% l'any 2050.
La nova estratègia energètica no és només una bala de plata sinó un camí pragmàtic de doble{0}}via. En un front, el país està desbloquejant l'oportunitat de l'energia solar. D'altra banda, està posicionant el gas natural com un "combustible de transició" crític que manté l'estabilitat i la fiabilitat de la xarxa durant la transició.
L'onada solar
Situar-se a l'equador significa que Malàisia té una irradiació solar molt forta i consistent, la qual cosa fa que l'energia solar sigui el recurs renovable més prometedor. El govern promou projectes solars a gran-escala (LSS) com a part dels seus programes d'ofertes competitives, i els preus han baixat significativament, donant lloc a importants inversions nacionals i estrangeres.
A més de les granges solars-a gran escala, el govern també aposta fermament per la "generació distribuïda". Per exemple, el programa Net Energy Metering (NEM) permet als usuaris residencials, comercials i industrials instal·lar plaques solars als seus terrats i compensar les seves factures d'electricitat venent l'excés d'electricitat que generen a la xarxa. Això reduirà part de la càrrega de la xarxa nacional i democratitzarà el subministrament d'energia.
"L'economia de l'energia solar s'ha tornat irresistible", va explicar la doctora Aishah Rahman, analista d'energia d'un grup de reflexió local. "Els costos anivellats de l'energia solar són ara competitius i, en molts casos, més baixos que les alternatives energètiques de combustibles fòssils. Estem veient una pressa de les corporacions, especialment les multinacionals que tenen els seus propis objectius de sostenibilitat, per desplegar sistemes solars captius per alimentar les seves operacions".
L'aspiració inclou desenvolupaments a gran-escala, com ara el desenvolupament de grans parcs solars a Sarawak (que té una energia hidroelèctrica considerable) i fins i tot granges solars flotants en embassaments i estanys miners antics per maximitzar l'ús del sòl en un país concorregut.
El paper del gas natural com a pont
Tot i que l'energia solar és una font d'energia renovable del futur, la seva naturalesa intermitent-depenent de la llum solar i del clima-crea dificultats per a l'estabilitat de la xarxa. Aquí és on entra el gas natural. Malàisia és un dels exportadors de gas natural liquat (GNL) més grans del món, i també té la intenció de destinar més d'aquest combustible a l'ús domèstic.
El gas natural es promociona com el millor soci per a les renovables. A diferència del carbó, les centrals elèctriques de gas poden augmentar o baixar relativament ràpidament i, per tant, seran bones opcions per a l'energia de reserva quan el sol no brilli. Aquesta flexibilitat és important per integrar una gran quantitat d'energia solar variable a la xarxa elèctrica sense sacrificar la fiabilitat.
"Descartar el gas natural posa a la llum els aspectes pràctics de la transició energètica", va dir el ministre d'Energia, Yang Berhormat Tengku Muhammad Taufik, continuant: "És l'opció més neta entre els combustibles fòssils i proporciona la flexibilitat de xarxa que necessitem a mesura que construïm la nostra capacitat renovable i, també és important, els nostres sistemes d'emmagatzematge d'energia. El gas natural és el pont cap a un futur més ecològic".
La posició del govern és continuar desenvolupant jaciments nacionals de gas i garantir una capacitat de regasificació adequada per satisfer la demanda interna afegida, alhora que ofereix una cobertura contra la volatilitat del mercat energètic mundial. Això proporcionarà un element d'independència energètica.
Reptes i camí a seguir
Tot i que existeix una estratègia clara, encara hi ha obstacles per superar en aquest camí. La transició requerirà importants inversions en la modernització de la xarxa. La xarxa existent es va establir per donar suport a les plantes centralitzades de carbó i gas, però caldrà actualitzar-se per gestionar nous tipus de fluxos d'energia (és a dir, el flux bidireccional de la solar distribuïda) i augmentar la complexitat.
A més, tot i que el gas natural és més net que el carbó, segueix sent un combustible fòssil que emet carboni. Els crítics suggereixen que la sobreinversió en infraestructures de gas podria provocar un efecte de "blocament-", que retardarà el desplegament total d'energia de zero-carboni. El govern respon que les tecnologies de captura, utilització i emmagatzematge de carboni es podrien utilitzar més endavant per reduir les emissions.
La qüestió del capital humà és més preocupant. A mesura que la indústria del carbó acaba, cal una transició justa per als treballadors afectats, així com nous llocs de treball en instal·lació solar, gestió de xarxes o enginyeria d'energies renovables per substituir aquests treballadors.
Els socis internacionals i les institucions financeres globals estan prestant atenció. Si Malàisia té èxit, oferirà un model per a altres economies en desenvolupament de la regió que són riques en recursos, però que necessiten equilibrar el desenvolupament i la descarbonització.
L'aposta del país per una barreja de solar i gas és calculada. Entén que el camí cap a un futur net-zero és un llarg recorregut, no un sprint curt. Utilitzant els seus avantatges naturals i adoptant un enfocament pragmàtic i progressiu, té previst garantir la seguretat energètica, el creixement econòmic i un lloc per a la seva economia en un món baix-de carboni. El món està esperant per veure si aquesta aposta té els seus fruits.